Declaració d'ex representants estudiantils de la UAB
Davant de les pròximes eleccions a representants d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona al Claustre, els sota signants donem suport a la candidatura unitària i plural anomenada “EPICA. Junts Sumem” que ha estat presentada a la majoria de Facultats d’aquesta universitat.
Alguns dels líders estudiantils que firmem aquesta declaració, formem part del grup impulsor que coordina la candidatura i campanya electoral d’EPICA a la UAB. La resta, ens sentim propers al projecte i per tant, volem fer pal·lès el nostre recolzament formal.
Tots els firmants entenem que el moviment estudiantil a la nostra Universitat -estructurat entorn el moviment assembleari instrumentalitzat per un únic sindicat d'estudiants-, no ha comportat cap mena d'avenç en la defensa dels drets dels estudiants. Tampoc ha generat gaires propostes alternatives i viables per canviar la UAB i fer-la més socialment responsable, més plural, més crítica, més sostenible, més científica i de millor qualitat. La major part dels líders del moviment assembleari basant-se en el discurs del consens i la justificació de les actituds antidemocràtiques, han convertit el moviment estudiantil de la UAB en un espai de sectarisme, polarització, coacció als estudiants crítics amb la línia política de les Assemblees i violència contra el mobiliari públic que tots paguem. Amb això aconsegueixen, ser els que tallen el bacalla al moviment estudiantil de la UAB –bàsicament assembleari- i per tant, en gran mesura, a tot el moviment estudiantil català. El que els interessa és que hi hagi la seva agitació i propaganda política i ideològica sense cap veu crítica dintre de les assemblees ja que aquests “dissidents” se’ls impedeix participar amb normalitat. El seu lema “tot o res” -base de la estratègia de mobilització estudiantil durant la lluita contra Bolonya-, és un exemple d’un mal plantejament -majoritàriament no recolzat- que imposa una visió i no assoleix cap objectiu real pels estudiants.
Coaccionen totes les propostes d’aquells estudiants a títol individual o grupal que volen fer sindicalisme estudiantil fora i dintre de les institucions universitàries i que volen millorar la representativitat dels estudiants en els òrgans de govern de la UAB. Ni control de la qualitat de la docència del professorat, ni introducció de mesures de sostenibilitat ecològica per optimitzar millor els insuficients pressupostos universitaris, etc. Aquells grups estudiantils, plurals i independents, com la PEF, JUNTS i EPA; han assolit moltes millores en les condicions d’estudi dels estudiants de les seves facultats en molts pocs anys (ho podeu veure als seus webs). Ni trepes, ni capelletes, ni partidismes, ni interessos privats o personalistes han limitat la seva capacitat de transformació de la realitat universitària que els envolta. I així ho seguiran fent. A la Facultat de Comunicació, JUNTS, i a la de Polítiques i Sociologia, EPA a través d’EPS.
Nosaltres creiem que ÈPICA pot i es mereix representar als estudiants de la UAB ja que ha estat l'única d'assolir unir a moltes sensibilitats diferents. És la opció útil i plural. El que cal és augmentar el lamentable i baixíssim nivell de participació electoral dels estudiants de la UAB. El cupo de 100-110 vots és aquell que manté al sector estudiantil que ara té total impunitat a la UAB per fer tancades i ocupacions, en els llocs de representació institucional. No prioritzen l’augment de la participació electoral perquè estan satisfets amb els resultats. Saben que totes aquelles alternatives que han sorgit a les facultats, no contra les assemblees, sinó paral·lelament a aquestes; han aconseguit guanyar les eleccions a través de doblar (o més) la participació electoral.
Podem canviar la Universitat, i per tant el nostre entorn més proper, començant per augmentar la participació dels estudiants en la pressa de decisions, i principalment, en les votacions. És per això, que si no ho fem, els de sempre (Coordinadora d’Assemblees de Facultat) continuaran fent política de cadires buides (com a teoria o a la pràctica) i fent-nos còmplices a tots plegats justificant les actituds lamentables que varem poder viure molts estudiants durant uns quants anys ençà.
Tot i que esperem que no tots els assemblearis siguin iguals. El que està clar és que “EPICA. Units Sumem” representa una oportunitat històrica i un canvi a nivell estudiantil que no podem deixar que quedi en una anècdota. Aquesta nova etapa la hem anat vivint poc a poc a les nostres facultats: creació de la Comissió d'Igualtat, de l'Òrgan Coordinador de l'Alumnat i del Consell d'Estudiants, la introducció d'una partida pressupostària per sostenibilitat i accessibilitat, l'adaptació de les aules als estudiants amb necessitats especials, la creació de la nova figura de delegat per curs i torn, la defensa de la llibertat d'expressió a les facultats contra els boicots a xerrades de polítics i periodistes, etc. Tots aquests avenços ja han estat aconseguits per JUNTS i EPA. Les autoritats universitàries necessiten que se les controli i que se li presentin alternatives per millorar la Universitat, i amb política de cadires buides això és solsament un anhel. La coordinadora d'estudiants ÈPICA és la eina necessària que volem per a la UAB.
Cal doncs que ÈPICA, una candidatura plural i útil, que presenta diferents propostes a nivell de campus i de cada Facultat, entri al Claustre amb força per dur un altre estil de fer les coses i per mostrar a tot el moviment estudiantil català que l'associacionisme estudiantil pot ser plural, útil i unitari a la vegada.
Constructivament, comencem un futur millor.
Els sota signants:
Joan Gil Oliveras, ex portaveu de l'associació d'estudiants catalanista i progressista "Estudiants per a una Política Activa (EPA)", membre del Consell d'Estudiants com a delegat de 4rt curs, ex representant d'estudiants a la Junta de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB) i impulsor de la coordinadora d'estudiants "ÈPICA. Units Sumem". Estudiant de màster (ICPS UAB).
Marc Perpinyà Ortega, ex fundador i portaveu de la plataforma d'estudiants "Plataforma d'Estudiants de la Facultat (PEF)" i ex representant d'estudiants de la mateixa Facultat. Estudiant de Ciències Polítiques.
Cristòfol Torra Duran, ex membre de la PEF i ex representant d'estudiants de la mateixa Facultat. Estudiant de Ciències Polítiques.
David Casanella Heredia, ex representant d'estudiants per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia a la Junta de Facultat i al Claustre de la UAB, així com ex coordinador de la PEF. Estudiant de màster (EBAI UAB).
Guillem Carbó, ex coordinador de la PEF, ex representant d'estudiants a la Junta de la mateixa Facultat i ex membre de la Comissió per a un replantejament i restitució de la Festa Major de la UAB.
Joan Alginet Aliau, ex fundador i portaveu de la PEF, ex representant d'estudiants a la Junta de la mateixa Facultat. Candidat per "ÈPICA. Units Sumem" a la Escola de Postgrau.
Roger Ubach Musterni, ex membre de REC UAB, ex representant d'estudiants pel Claustre per la PEF i representant d'estudiants a la Junta de Facultat com a membre de la nova associació plural d'estudiants "Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS)" que ha impulsat, entre d'altres estudiants, els membres d'EPA.
Guillem Casòliva Cabana, ex representant d'estudiants a la Junta de la Facultat de Comunicació pel col·lectiu plural d'estudiants JUNTS, ex representant dels estudiants de la UAB al Consell Social i al Consell Interuniversitari de Catalunya, i impulsor d'ÈPICA.
Andreu Batlle IV, ex membre d'Estudiants per a una Política Activa (EPA) en temes d'igualtat de gènere i ex portaveu de la mateixa associació d'estudiants al Consell d'Estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Joan Miquel Roig Mestre, membre d’Estudiants per a una Política Activa (EPA) i impulsor de la Comissió d’Igualtat a la Junta de la mateixa Facultat d’on actualment és representant d'estudiants per EPS.
Cristòfol Torra Duran, ex membre de la PEF i ex representant d'estudiants de la mateixa Facultat. Estudiant de Ciències Polítiques.
David Casanella Heredia, ex representant d'estudiants per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia a la Junta de Facultat i al Claustre de la UAB, així com ex coordinador de la PEF. Estudiant de màster (EBAI UAB).
Guillem Carbó, ex coordinador de la PEF, ex representant d'estudiants a la Junta de la mateixa Facultat i ex membre de la Comissió per a un replantejament i restitució de la Festa Major de la UAB.
Joan Alginet Aliau, ex fundador i portaveu de la PEF, ex representant d'estudiants a la Junta de la mateixa Facultat. Candidat per "ÈPICA. Units Sumem" a la Escola de Postgrau.
Roger Ubach Musterni, ex membre de REC UAB, ex representant d'estudiants pel Claustre per la PEF i representant d'estudiants a la Junta de Facultat com a membre de la nova associació plural d'estudiants "Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS)" que ha impulsat, entre d'altres estudiants, els membres d'EPA.
Guillem Casòliva Cabana, ex representant d'estudiants a la Junta de la Facultat de Comunicació pel col·lectiu plural d'estudiants JUNTS, ex representant dels estudiants de la UAB al Consell Social i al Consell Interuniversitari de Catalunya, i impulsor d'ÈPICA.
Andreu Batlle IV, ex membre d'Estudiants per a una Política Activa (EPA) en temes d'igualtat de gènere i ex portaveu de la mateixa associació d'estudiants al Consell d'Estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Joan Miquel Roig Mestre, membre d’Estudiants per a una Política Activa (EPA) i impulsor de la Comissió d’Igualtat a la Junta de la mateixa Facultat d’on actualment és representant d'estudiants per EPS.
7 comentaris:
He llegit el vostre manifest i no puc estar-me'n de fer-ne unes quantes consideracions.
1) En primer lloc, treu a la llum un problema que té el moviment estudiantil actualment que és la falta de comunicació entre diferents "grups", per dir-ho d'alguna manera, uns a favor de l'assemblearisme i la lluita directa i un altre grup que no sabria ben bé com definir més enllà que ha suposat una mena de "contra" a aquest moviment assembleari. La falta de comunicació es manifesta en algunes frases que es deixen anar en aquest manifest i que em proposo comentar sense més ànim que el de fer-vos saber que erreu el tret.
2)Dieu que "el moviment estudiantil està instrumentalitzat per un únic sindicat", quan en realitat el què passa és que no hi ha més sindicats. No hi ha cosa que em faria més feliç que veure una pluralitat àmplia de sindicats que amb diferents idees o maneres de veure el món estiguéssin a primera línia en la defensa dels nostres drets. Però no existeixen. I la realitat és que ni la FEL actualment existeix com a tal ni tampoc l'AEP. Els únics són En Lluita i Corrent Roig que fan una tasca molt lloable però que difícilment se'ls pot qualificar de sindicats estudiantils. I la resta, doncs com bé dieu, són les assemblees de facultat. Instrumentalitzades? Bé, jo crec que hem arribat a les mateixes conclusions en alguns grans temes com que la manera més efectiva de lluitar és a les facultats i amb un discurs directe i sincer. I és la manera de fer allò que ens uneix el SEPC amb les assemblees. A banda, tenim objectius comuns, com per exemple, defensar els estudiants dels atacs d'un Rectorat desbocat en el seu propòsit de liquidar el moviment estudiantil.
3) De polarització i sectarisme, si n'hi ha, ha vingut per part del Rectorat i no des del SEPC o les assemblees. I si hi ha hagut episodis més crus, doncs em sap greu, però els moviments tant nombrosos com l'estudiantil tenen aquestes coses i és difícil que tants centenars de persones es comportin com un voldria.
4) Violència contra el mobiliari públic... bé, segurament venim de famílies polítiques molt diferents i la moderació discursiva i el treball pràctic dista molt del nostre que el dels qui signeu aquest manifest. Però com que hi veig gent d'ICV (o propera) us diré que les esquerres sempre hem lluitat al carrer i que des del POUM el 36 fins el PSUC al 79 tothom ha lluitat al carrer sense tantes contradiccions internes. Perdre els carrers és perdre la batalla de les llibertats i partits com ERC i ICV no es menjaran un torrat el 28N perquè han perdut el carrer i el nord. Nosaltres intentarem no seguir aquest camí (amb més o menys èxit).
5) Ens interessa, com dieu, l'agitació política i també que hi hagi debat ideològic (molt edificant, per cert) però sobretot ens interessa el debat estratègic i tàctic, doncs volem un moviment estudiantil amb les idees clares, no un moviment que no sap on va.
6) El "tot o res" suposo que us referiu al "No a Bolonya". És una qüestió purament estratègica, però és una visió. Si estàvem equivocats o no és pura apreciació a posteriori, doncs en aquell moment la gran majoria dels estudiants hi van apostar.
7) Parleu de coaccions, etc. Jo he estat expedientat, expulsat, jutjat (en 4 ocasions), agredit, etc etc. Per tant, de coaccions en sé un munt. Fer el ploramiques no us portarà enlloc, la pena no ven en el món de la políca. No us ho prengueu malament, és només una reflexió.
8) El fet que us presenteu a moltes facultats per nosaltres és positiu per 2 raons. La primera és que promou la participació estudiantil que, com dieu, tendeix a 0, així que ens podem felicitar que hi hagi una mica d'emoció. Xapeau. En segon lloc, perquè hi haurà debat d'idees i projectes, per tant, ens obliga també a posar-nos les piles. I en tercer lloc, perquè segurament no quedarà cap plaça al claustre lliure, cosa que ha passat sovint i que és realment lamentable.
9) Òbviament, la part més crítica me la reservo per una autocrítica que vosaltres mateixos us feu que és el tema dels trepes. Nosaltres tenim la sort d'haver pogut evitar sempre aquest tema. Vosaltres sempre heu tingut aquest problema i és la vostra responsabilitat solucionar-lo. Estudiants posat a dit per part del Rectorat és la millor definició de la vostra manera de fer i m'agradaria que féssiu una mica de repàs de tot allò que ha fet el Rectorat actual i el passat per veure que se'ns fa molt difícil asseure'ns a una taula amb una gent que ha aconseguit arruinar-nos la vida o, si més no, amargar-nos-la prou. Si això serveix per aconseguir algunes millores, doncs jo firmo on faci falta, però a mi m'estan cobrant 40 € pel campus virtual, m'han pujat les taxes (com tothom) i veig com acomiaden gent a la UAB i es prohibeix la festa major. No sé on són les millores, m'agradaria celebrar-les.
10) Sobre la política de cadires buides, vàries consideracions. Una primera explicació de la raó per la qual abans (i remarco abans) és que es feia com a protesta perquè al claustre els estudiants hi som molt sub-representats (de 36000 estudiants hi ha 90 cadires de 300) i al consell de govern la cosa és una burla, doncs tenim 7 representants... dels quals 1 és triat a dit per la Rectora. Democràcia 0, com veieu. I amb la declaració de Muntanyà, la cosa va a menys, eliminant el claustre i donant més poder a una única persona que a més serà un càrrec polític. En fi, que anem a menys i no estem protestant com s'hauria de fer, és cert, però amb les vostres polítiques de seguidisme no anirem segur enlloc.
La segona consideració és que fa molts anys que no es fa cadires buides. Es va als claustres i també al consell de govern i fins i tot a comissions. Per primera vegada des de feia molts anys. Si no hi va tothom al claustre és perquè la gent acaba la carrera o té altres històries, simplement. No cal veure fantasmes on no n'hi ha.
11) Sobre els delegats i tot plegat ho diré clar i català: una estratègia més (i no gens original, per cert) d'intentar anihilar les assemblees de facultat. Això, com us dic, no és nou, s'ha intentat en moltes ocasions. Però ara han trobat una gent que els hi segueix el joc i estant molt contents. Crec que sou l'eina que necessita el Rectorat per tirar endavant les seves retallades sense que ningú els qüestioni res. Què dieu de la proposta de pujar les taxes? I de pujar la quota dels 40€ als 70€? I de privatitzar els pàrquings (que vam aturar el passat curs al claustre gràcies als vots de les assemblees)?
12) Pel que interpreto, us definiu com a gent d'esquerres. Però no visualitzo cap tipus d'acostament amb el professorat i el PAS més sindicalista. No veig treball conjunt amb CGT, CAU o encara que sigui amb CCOO o UGT. Suposo que des del comunicat d'internet es viu molt bé. Cal arremengar-se i mullar-se! No n'hi ha prou amb aquests brindis al sol, cal estar a primera línia i veure què passa quan se surt al carrer. I arribareu a conclusions semblants a les que hem arribat nosaltres.
13) I últim (perdoneu l'allargada), és que en el fons em prenc la molèstia de llegir-vos (sempre ho faig) perquè crec que estem al mateix vaixell, però que anem remant en sentits oposats. El moviment estudiantil ha de ser un perquè al final pillem tots per igual i les taxes me les pugen a mi i a vosaltres per igual i si s'hagués privatitzat el pàrquing estariem igual d'enfadats. No en tinc cap dubte i per això em prenc també la molèstia en contestar-vos i crec que sabreu llegir el que he volgut explicar-vos. Crec que és positiu que hi hagi moviment estudiantil, encara que sigui al marge de les assemblees (l'expressió més pura de la democràcia, encara que hi discrepeu). És positiu perquè segurament, al primer claustre hi haurà més estudiants que mai i, en el fons, sabeu com jo que acabarem votant junts i només en algun moment dissentirem. Perquè a tots ens enfada veure la nul•la democràcia de la UAB, els acomiadaments, les retallades socials, el nepotisme, les pujades de preus públics, la privatització dels serveis i dels espais...
Bé, malgrat tot, acabarem a raure a la mateixa barricada.
Eudald C.
1) Ens pots definir com a “pragmàtics”, “plurals” i “útils”, que és el que volem esdevenir amb l’ajuda de tots i totes.
Amb tots els respectes, no crec que sigui una falta de comunicació entre els “assemblearis” i “la resta”. Alguns dels que firmem el manifest, hem estat membres de les assemblees de facultat i sabem del què estem parlant perquè ho hem patit en la nostra pell.
2) No hi ha més sindicats per vàries raons. El control (monopoli) del SEPC existeix perquè hi ha falta de competència, producte de 1) falta de ganes 2) bulling polític 3) ús del mite de l’Assemblea per desdibuixar les diferències existents 4) la majoria dels que posen l’ordre del dia són membres del SEPC 5) un exemple històric: les Assemblees van estar d’acord en marginar l’altre sindicat –AEP- de la PMDUP –una plataforma reivindicativa- perquè les controlaven.
3) El camí sense sortida s’ha dut de la mà entre l’Equip de Rectorat (l’anterior) i alguns “grups autònoms” d’estudiants que es dedicaven a destrossar els despatxos dels Degans; per posar algun exemple clar.
4) No sé quina relació té Esquerra i ICV en tot plegat ni de quines tradicions històriques m’estàs parlant. En tot cas, si et refereixes a la meva trajectòria política, no he militat a cap partit ni joventut política; per tant, em rento les mans del que facin ERC i ICV. Ara bé, no confonguis “lluitar” (reinvidicar, plantejar alternatives) amb “destrossar”. De tant en tant, alguns obliden la diferència.
5) A la Universitat, l’associacionisme estudiantil ha de ser de caire polític i sindical, però no partidista i hiper ideologitzat. 1) Perquè no té cap raó de ser. 2) Perquè les organitzacions juvenils i joventuts polítiques a la UAB són les que han de fer mobilització, sensibilització i debat polític. 3) Perquè nosaltres volem fer política universitària, no política a la Universitat. 4) Perquè nosaltres volem millorar les condicions d’estudi de tots els estudiants, no pas “fer la Revolució”.
6) El “tot o res” condueix a la paret sense sortida i a les actituds coactives i a la tensió a les aules durant les ocupacions; ho sigui, en general condueix al desastre.
7) No venem cap “producte”. Entenc emperò que l’actitud de l’Equip de Rectorat tampoc ha estat la correcte com he dit mil vegades i com els hi he fet saber als membres de l’Equip de Deganat de la meva ex Facultat.
8) Estic d’acord :).
9) “Estudiants posat a dit per part del Rectorat és la millor definició de la vostra manera de fer”? M’imagino que et refereixes al cas de’n Guillem Casòliva al Consell Social on la designació és indirecte (ho fa la Rectora, que prèviament ha estat elegida per tota la comunitat universitària de la UAB). És ben cert que hi hauria d’haver un sistema d’elecció més directe (i al meu entendre, més democràtic). Jo, personalment, no hagués acceptat “el càrrec”, però a ÈPICA tenim diferents visions sobre l’acció institucional que ens enriqueixen. Ara bé, en Guillem ha estat allà defensant els estudiants de la UAB, no ho dubtis pas.
10) Entenc les crítiques al Rectorat i les comparteixo (com a mínim, a títol personal, no parlo com a portaveu del grup de suport perquè no ho hem debatut). Ara bé, si mobilitzar al professorat de Polítiques amb EPA perquè no eliminessin el torn de tardes és fer “polítiques de seguidisme” estàs ben equivocat de concepció realment.
11) A la Facultat de Ciències Polítiques, un líder assembleari va dir que farien "política de cadires buides". Aquesta actitud és va allargar després de la LOMLOU i en algunes facultats és el pa de cada dia. Què vols que diguem de les regressions en els drets dels estudiants? Doncs que ens semblen fatal.
12) No va per aquí això. També tenim estudiants de centre dreta (joventuts de Convergència, JNC). Torno a dir que no és una qüestió d'ideologia sinó d'objectius comuns com a col·lectiu d'estudiants. A més, es tracta d'un manifest de suport a una candidatura electoral. Sobre els sindicats, ja hi parlarem si ens voten i estem al Claustre, no ho farem abans, com a mínim, a nivell de campus.
13) A títol estrictament personal hi estic molt d'acord, però el moviment estudiantil assembleari de la UAB de democràtic no en té gaire; sento dissentir en aquest punt.
Molta sort i ens veiem;
Publica un comentari a l'entrada